Grans esperances

Moltes han estat les motivacions que han fet decidir en Gavinet d'emprendre aquest viatge.
Des del seu taller ha imaginat moltes vegades com serien les altres viles del Principat que no havia conegut encara, com haurien canviat les que ja havia visitat... I mentre treballa el ferro incansable no pot deixar de pensar en les persones que li agradaria retrobar, en el seus companys de camí amb qui vol compartir aquests moments, en les múltiples cares desconegudes que li sortiran al pas...
I la família... el jove Gavinet que una vegada es va despertar tot sol a Urgell poc a poc ha anat retrobant les seves arrels. En Tolo, el seu germà petit, que l'acompanyarà en aquesta aventura; en Joan, recentment retrobat pels carrers de Puigcerdà; el seu germà bessó, que no anomenarà encara, enigmàtic, averroista, qui sap si agitador..., ells són els quatre fills de Publius Cornelius, el mercader d'Urgell, també anomenat «l'Absent». Potser ha arribat el moment de retrobar-los, a ell i a la dona que els va portar al món.
Però en Gavinet no es vol obsessionar amb aquestes preocupacions. Ara també té una altra família. Les germanes Entença, a qui ha jurat protegir, el jove Tolo, la bella Rousi, en Krambis i en JoanCarles. Potser encara no ho sap però són els millors companys de camí que podia tenir.
Qui sap si n'hi haurà d'altres...

Felicitat

Txi està contenta. Finalment s'ha confirmat que el viatge tan esperat serà possible!!! Falten pocs dies així que haurà d'espavilar. Vol deixar-ho tot arreglat, però no sap si serà possible... Juntament amb la seva germana estan teixint les últimes peces de roba, i ben aviat hauran de començar a guardar les teles sobrants dins el bagul del taller.
Quines ganes de sortir! sap que els espera una gran aventura, es retrobaran amb bons amics que fa temps que no veuen i en coneixeran d'altres segur que ben eixerits! Txi no pot parar de pensar-hi, cada dia li costa més dormir... així que passa les últimes hores tancada a les tavernes aprofitant les últimes estones amb els que ja considera "la seva família".

Intentant deixar les coses arreglades

No ho hauria pensat mai que li tocaria viure com a alcaldessa una època tan convulsa i amb tants canvis. Tot i que s'ho va prendre com un repte personal ja comença a estar cansada d'haver de parlar sempre pel bé comú i no poder pensar tant en ella i els seus desitjos. I ara li convenia un canvi d'aires. Tants canvis i tant feina acumulada començava a estressar-la.
Amb tant agitació encara no havia tingut temps de preparar res per al viatge. No tenia menjar suficient, encara... Tot s'havia de preparar.
Rousi espera que el viatge li serveixi per acabar d'esclarir els seus objectius i per aportar altres prespectives a situacions viscudes feia poc. Volia que viatjar li servís per ampliar horitzons i mirar-se les coses amb més perspectiva.
Rousi esperava tenir temps per deixar l'ajuntament bé al seu successor/a i també per preparar el viatge amb nova i renovada il·lusió. Un repte diferent no li aniria malament, segur.
Rousi també espera que la nova situació que sembla acostar-se al comtat no dificulti el tan esperat viatge.

Pocs dies per a marxar...

Nymnia no s'esperava pas que un viatge requerís tanta preparació... Últimament havien tingut feina a la botigueta del "rodet de fil" i Nymnia no parava de teixir. A més, avui al mercat sorprenentment no hi havia pas llana, així que no sabia si podria acabar de teixir aquella preciosa samarreta...

De mentres, també havia deixat preparades unes quantes coses a casa. S'estava cuidant de tenir una mica de pa, algun formatget, algun trosset de carn... Nymnia també havia pensat de fer-se un escut ben bonic pel viatge, per si de cas havia de parar algun cop...

En fi, eren moltes coses, i poc a poc, cada dia quedaven menys dies per a marxar de viatge. Mica en mica, també s'anava apuntant algú més en la travessia i ahir a la nit a la Taverna, parlant amb en Kstyle, van acordar que segurament ell també vindria a viatjar.

Nymnia estava convençuda que aquell viatge seria una motivació, una mica d'aire per respirar despres d'unes èpoques un xic dures. Tenia ganes de començar, i tot i que sabia que trobaria a faltar algunes coses de Puigcerdà, el que li esperava al camí encara era molt més temptador i motivant com per a no fer-se enrere. A més, estava rodejada de tota aquella gent que aprecia tant i, per tant, seria un viatge la mar d'entretingut...

Nervis

Hi ha nervis, suportables però hi són. És el primer cop que sortirà de la seva estimada vila. No sap ben bé si és el moment adequat, però un no es pot plantejar certes coses quan l'oferta és tan bona. Viatjar amb aquesta gent, amb aquest amics del poble serà, sense cap mena de dubte, una experiència inoblidable.

És el primer cop que farà el sarró, així que encara dubta què portar-hi. Una muda, menjar, calers... Haurà d'afanyar-se, no queda gaire temps i ja té ganes d'emprendre el camí.

"Guitarreos" al vespre!

Aqui estic, envolicat en aquesta ruta per el regne de Catalunya, on un parell de germanetes m'han venut la moto. Com que els hi faltava un guitarriste en el grup, dons aqui estic. Trobarien a faltar aquelles nits al llac fen uns "guitarreos" pero ara canviarem d'aires i els farem al bosc, am foc de llenya. Aqui us deixo una perque aneu fen saliveta:

a l'espera

en tolo ja no sap com passar els dies i ja frisa per començar l'expedició.
10,9,8.........1 ignició!

El començament

Tot és molt tranquil a la vila ceretana. Des de Puigcerdà, la rutina continua, la gent treballa als camps, al taller o se'n va a pescar al llac esperant, amb sort, poder trobar el màxim de peix...

Doncs sí, la vida segueix com sempre i, a partir d'aquí és on uns quants dels nostres personatges han decidit marxar a viatjar i a conèixer una mica de món. Cadascun amb el seu passat, el seu present i els seus projectes de futur, cadascun pels seus motius diferents...

Però els uneix un gran camí per endavant i un munt de gent que coneixeràn en aquesta travessia...