Na Rousi està molt confosa. Després de proposar anar a Lleida ha seguit el camí del grup durant unes hores en direcció desconeguda. Creia que en Tolo anava darrere seu però quan s'ha girat ja no l'ha vist. No sap on és, no el veu. Tampoc entén on es dirigeixen. Creia que el camí cap a Lleida era en una altra direcció. Potser es confon. Esgotada s'asseu en una pedra i s'adorm. Quan es desperta no hi ha ningú. Veu una nota:
-Rousi, hem tornat enrere que ens havíem deixat en Tolo! Quan et despertis segueix-nos!
Na Rousi s'aixeca espantada. Es troba al mig del camí. Sola. És negra nit. No es pot quedar aquí. Comença a apressar el pas, direcció Tarragona altre cop. Espera trobar-los aviat. No li agrada caminar sola i menys a aquestes hores. Espera que en Tolo estigui bé i ben cuidat. N'està segura. A Tarragona hi havia gent molt maca. Segur que na Pito ja l'ha convidat a més d'una cervesa per ofegar les penes, pensa mentre camina quasi corrents.
Arribarà? Els atraparà?
El caminet...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
mmmm...
Hi ha un sistema infalible per evitar akestes coses...potser tu ja el coneixes;
Us lligueu una corda a la cintura uns amb els altres...
/me riu....s'imagina el fart de riure dels vigilans en veure akell grup de ceretans corrent amunt i avall, fent i desfent camins..
PD---a mi tb em va passar--xo ningú em va venir a buscar...sniff,sniff.
PD2---Quina sort que te en Tolo....
en tolo sap quin són els seus amics: els caminants. són aquells en qui pot confiar.
aquells que no el deixen sol, en aquesta ciutat esbojarrada de tarragona.
encara està begut, però ha pogut menjar a la taverna.
en tolo confia poder ajuntar-se al grup a la tarda pq ara no pot.
si no pogués...
aneu a lleida, i doneu petons i abraçades a tots els amics.
jo us esperaré aquí el vostre retorn,
amics
Publica un comentari a l'entrada