Fent camí...

FENT CAMI Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple la joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il.lusió, com la terra és incerta així sóc jo, dubtaré del compromís i a voltes diré no, o em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó ja lliure de l'engany veuré milers com jo que van vencent la por. Alleugiré el pas duent amb mí el sarró i avivaré amb el cant el pas dels meus companys. Endavant! Amb la llum resplandent la força del vent m'empeny endavant. Són els homes que van vencent la por. Es la joia i l'esperit la força i el crit que em guia endavant. Tan lleuger com el pas dels meus companys.