Ja som a Lleida!

Després de diversos dies de travessia pel desert, amb anades endavant i endarrera arrossegats pel fat del destí i per la pols del camí que ens impedia el pas o ens confonia inevitablement, per fi hem arribat a Lleida on ja feia un parell de dies que ens hi esperaven les germanetes teixidores.
Ha sigut un camí embolicat i rebuscat però sembla que ja tornem a estar tots junts.
Encara no ha tingut temps de descobrir Lleida però s'hi ha vist reconfortada de seguida per vells amics de Puigcerdà, per amistats i coneguts que no han volgut que el grup passés ni una nit més sense sostre i els han acollit de seguida a tot arreu.

Aquesta vila promet!

S'ha sorprès de la quantitat de batallons i exèrcits que la poblen. Només entrar-hi s'ha vist reconfortada per la presència del primer alcalde de Puigcerdà i pel seu exèrcit... són una joia.

Espera que les tavernes siguin tan animades com el benvolgut Melliug va esmentar. Ho haurem d'investigar.

També ha tingut el plaer de conèixer l'alcalde de ponent, espera que la seva coneixença dels nadius no es limiti a les autoritats!

Ja som a Lleida, ja hem arribat!- Canta na Rousi entusiasmada mentre truca de porta en porta buscant la seva benvolguda germana i neboda...
"No té remei... mira que no apuntar-se la direcció..." pensa desesperadament mentre passeja per les terres assoleiades pel sol tardorenc del migdia.