Quins dies més complicadets... el grup com bé ha explicat la meva germaneta s'ha dividit, en Joancarles s'ha quedat endarrere... i hem perdut a en Krambis. Acabo de rebre notícies d'ell, està viu i sa, però a Tarragona! Aix Kramb, sí que ens has fet patir!!!!! Els de Tarragona... cuideu-lo bé!
Txi està entusiasmada. Feia tants dies que hi volia arribar... ha estat complicat, però l'espera ha valgut la pena!!! Ara només falta retrobar-se amb els seus amics, té tantes ganes de tornar-los a veure i compartir alguna birreta.. però sembla que tots els taverners s'han ficat d'acord per a netejar-les precisament al mateix moment... ¬¬ O és que potser estan organitzant una festeta? :D
Txi farà temps tot passejant pel poble... realment a primera vista pinta molt bé
El caminet...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Trencacors, va surtir a recebre a les seves amigues de Puicerdà, a l'entrada del poble.
Quina alegria quan les va veure, estaven més maques que mai.
Van seure a un banc a la plaça de la vila, xerrant i xerrant, rient i rient, se'ls hi va fer fosc...
Van marxar cap a casa i, ja que les tavernes havien decidit fer festa setmanal, van fer unes birretes a casa :D
Espero que demà arribi tot el grup, sa i estalvi, bon viatge!
en tolo està encara a tarragona amb la resta dels caminants, famèlics i un poc desesperats...
aquesta nit caminaran fort per deixar tarragona enrera. se'n sortiran?
nimi, txi, volem arribar a lleida!
també volem cervesetes!
trencabirres guarda'ns un raconet a la taverna, hehe
Quina alegria saber de la bonica Trencacors! No pateixis maca, que vencerem el fat i aconseguirem arribar a Lleida! A veure si demà va a la vençuda... pensa encara capficada... per tanta mala sort!
Fins aviat!
Rousi
Era la matinada del dia 4 de novembre del 1456, i tota il·lusionada vaig anar fins a les portes de Lleida, per tal de recebre als meus amics de Puigcerdà que faltaven per arribar a la vila, Rousi, Tolo, Gavinet i Krambis. Es feia clar, i entre els viatgers que anaven entrant per les portes de Lleida, ells no s'hi trobaven...
Demà tornaré a les portes del poble, segur que si, segur que demà si que arribaran.
PD. Tolo, no pateixis que tindràs totes les birretes que vulguis... hehehe...
Uff que bé que s'està aquí a Lleida i quina rebuda per part de tothom.
Gràcies a tots pet preocupar-vos per mi :)
Publica un comentari a l'entrada