Ja hem arribat a Vic, la ciutat catalana veïna de Puigcerdà. Ha estat un trajecte nocturn molt tranquil en el qual només ens hem creuat amb els batallons de defensa de la vila que hem deixat enrere.
Es fa estrany caminar pels camins quan és fosc, perquè amb els temps que corren, de possibles guerres, sembla que en determinats llocs hagi de sortir l'enemic per atracar-te. Però no tinc por, sóm un grup nombrós i fort, i segur que la sort ens acompanyarà!
A nivell general, Vic està situat en una plana. És una ciutat que ja coneixia, ja que jo, Nymnia, de petita hi havia viscut durant molt de temps.
Veig que les coses no han canviat, tot segueix igual. A les tavernes anem trobant gent coneguda, gent que va passar per a Puigcerdà, com Ignius o Belit (la nostra tieta), i amics d'amics. És nota que és una ciutat veïna. Encara em fa falta trobar-me amb algun amic dels que vaig deixar enrere quan vaig decidir marxar cap a Puigcerdà.
També hi ha un bosc on la gent hi va a buscar llenya. De tornada, potser hi treballo un parell de dies, per a poder portar llenya a Puigcerdà, si em donen permís. És una matèria que està buscada per molts oficis i, si hi podem fer alguna cosa, ja serà interessant...
Seguirem escribint notícies...
Nymnia i Txiki estan desitjant poder trobar el seu besavi Menjapà, tot i que saben que és un home molt enfeinat, els hi faria il·lusió poder-lo conèixer...
1 comentari:
Bé, espero que l´excursió cap a Vic us sigui de profit.
De fet hi ha gent que us ha trobat molt a faltar, entre ells un servidor.
Publica un comentari a l'entrada