Doncs bé, ha sigut dur deixar enrera Vic, però hi ha molts pobles on hem d'arribar, també hi havia ganes de descobrir una miqueta més d'aquest món que és els regnes...
En Borgoth, amic retrobat a Vic, ens ha acompanyat, ja que el nostre sender el porta a la ciutat on va estar vivint durant molt de temps.
Ara ens trobem a Girona. La vila és preciosa, el que passa que costa trobar ambient a les tavernes, i clar, mira que a nosaltres ens agraden molt, doncs jo trobo a faltar molt el caliu que he rebut a Vic... la gent que he conegut...
A Girona, per això, hi hem trobat la Lestereta, que ja la vam conèixer a Puigcerdà quan va venir amb en Borgoth, ja que són parella. Ara viuen en la distància, però m'ha fet molta ilusió tornar-los a veure junts, m'he enrecordat de moltes coses, de temps passats... Aix quins temps... No puc deixar de sentir certa nostàlgia, i no puc parar de preguntar-me, cap on m'ha de portar la meva vida per a poder seguir amb la motivació d'abans...
En fi, que Girona és maco, estic contenta d'estar una ciutat més lluny. D'aquí poc també arribarem a la ciutat comptal, Barcelona... Ja no puc deixar de pensar que allà si que ens sentirem petits petits...
Nymnia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada