Caminants de pa sucat amb oli

Vic, finalment!
El viatge ha estat més llarg del que s'esperava. Feia tant temps que ja no recordava el camí... Van sortir de Puigcerdà cap al tard, convençuts de les seves forces, però el camí... canvien tant els camins quan es fa fosc. Diria que s'ajunten i es barregen, a vegades canvien de lloc... I el mapa? Sí, tenien un mapa, l'antic mapa del Principat del rodamon Joan_Alpina, un gran cartògraf. Però la poca traça d'en Gavinet va fer que s'endugués el mapa de lo Regne de València en lloc del Principat. Bé... potser els serviria per alimentar al foc perquè, resignadament, passarien la nit al ras. Els estels... sí, bona manera d'orientar-se. Però la nit estava tapada i encara sort que no van patir cap ruixat.
Bé, l'endemà al matí, finalment arribaven a Vic. En llevar-se, en Gavinet es va enfilar a un turó i va veure que allà mateix... (coi, si ja eren a la Plana!) s'alçava la ciutat. La boira enganya, ja se saps. Passar fred perquè sí. No és un mal començament.