És el primer cop a la meva vida que la veig. Tan gran, tan immensa, tan blava. M'havien explicat, amics del poble, que no m'ho podia perdre. Que era una experiència que recordaria tota la vida. Alguna part de mi quedaria lligada a ella i em faria retornar, aquesta part trobaria la seva falta per sempre més.
Quan hem entrar a Barcelona per la porta de la muralla del sector nord, el primer que he intentat trobar ha sigut la mar. Sentíem la olor B sal, però no l'hem divisat.
M'he acomiadat dels meus companys de viatge (ja ens anirem veient per les tavernes) i he corregut carrers avall. M'he creuat amb gent que de ben segur han pensat que què feia aquest boig corrents. Finalment he arribat al port.
Allà la tenia. Més blava del que m'havia imaginat. PReciosa, bonica, gran...
El caminet...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada