La capital!

Ja som aquí! Txi tenia moltíssimes ganes d'arribar-hi. Li havien explicat que Barcelona era immensa, que era fàcil perdre's pels carrerons i cada dia trobaves quelcom nou, diferent.
Havien arribat plegats a altes hores de la nit. Tots volien veure el que anomenaven Mar, un llac infinit i salat. Txi havia quedat perplexa al sentir espetegar les onades i veure les diferents formes que feien al arribar a terra. No s'ho va pensar dues vegades, va treure's la vestimenta i s'hi va endinsar. Feia el mort deixant que el seu cos flotés i mirava les petites estrelletes que il·luminaven la negra nit. Veurien el mateix cel els seus amics de Puigcerdà i Vic?
Txi volia dormir a ras, al costat del gran mar que tan li havia agradat, però el tinent Kay li ho va prohibir dient-li que a Barcelona hi havia pensions, on s'hi podia dormir per un escut diari. Carai, són cars els de ciutat...
Al llevar-se va decidir anar a fer un cafetó a la taverna de l'ajuntament. Tenia ganes de conèixer als Barcelonins. Hi va trobar la tribuna, el tinent, l'alcalde i ciutadans ben divertits. Aquesta ciutat prometia... :D