Hem arribat... Semblava que no arribavem mai, caminar de nit, es fa feixut, però el cel damunt nostre és com un quadre, com una inspiració, una força... Barcelona és inmensa, i que gran aquell mar... Jo mai havia vist el mar... He estat molta estona mirant l'horitzó, intentant endevinar què hi deu haver més enllà d'aquella línia blava.
He mirat els meus companys, havia patit, per por que algú es quedés atrapat pels carrers de Girona sense marxar amb el grup. Per sort no havia estat així...
Te tota la pinta de que avui tampoc podrem anar a les tavernes, també semblen tancades. Però bé, amb calma, esperarem.
Estic sorpresa, perquè m'havia acostumat a dormir al ras, i de cop, ja he de pagar un escut per a quedar-me a un hostal. És un plaer tornar a dormir en un llit de palla, ja que la meva esquena ja comença a estar ressentida dels dies de travessia.
Abans de separar-me a descobrir la preciosa i gran vila, he comentat als meus companys, que ha arribat aquell moment en què s'havien de plantejar què fer. Sembla que, a partir del camí cap a Tarragona, els camins semblaven més complicats. Caldrà anar tots a una.
Nym
1 comentari:
Estic content per vosaltres, però la pregunta mes important es: I LES TAVERNES??????? son millors que a Vic????
Publica un comentari a l'entrada