Tinc molt mal de cap.
Només veig que estic tirat a terra, tapat amb una manta vella. Al meu voltant cadàvers d'una batalla que té per despulles botes buides i plats trencats. Massa llum al cel.
No recordo gaire res. Unes cançons sobre la taula i uns brindis i després... Només la Nimi que m'aixecava de terra...qui em deu haver tapat amb una manta?
La roba em put a cervesa i allò que no és la roba, em penso que també.
M'arrossego pel pati i de fons sento soroll a la cuina. Esquivo el soroll que em retruny al cervell i busco amb recança una sortida.
La porta és allà,
_Ho sento Mel!, dic abans de sortir de la casa.
El caminet...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
No et preocupis, tolo! Que relliscades d'aquestes les hem tingut tots... ja se sap, que dura la vida a les tavernes a l'edat mitja, eh!
Un petó!
Nym
Publica un comentari a l'entrada