Txiki i Nymnia estan tristes, saben que part de la seva història ha desaparegut, tota la seva feina de tant de temps, allò que més estimàven, el seu esforç, la seva vida... Totes dues sabien que el Rodet no era només una botiga de roba, era molt més que una simple botiga de roba, o un taller de teixidor.
Caminant pels carrers de Tarragona en un dia on la pluja no acompanyava, van decidir anar a ofegar les seves penes amb un got de cervesa, després un got de vi, i unes llàgrimes tímides, doloroses, desconsolades i amb un pensament de futur incert... Què passaria a partir d'ara??
Se sentien soles, una petita llum d'esperança que començaven a veure en aquest viatge, s'ha apagat de cop i volta amb aquest cop tant dur. Seguien sentint-se soles, i amb prou feines veien els seus amics, o entraven a les tavernes buscant-los... On era tota aquesta motivació d'abans? On era tot allò que sentien? Mica en mica també es va esborrant, igual que el seu estimat Rodet de Fil...
Es van fer la foto, ja que pel que sembla, a l'altra no hi havia prou lloc per a elles. Es van fer la foto brindant amb dolor, sabent que tot el que vingués a partir d'ara seria complicat, seria incert...
Nymnia, a més a més, no tenia més ganes de caminar amb els caminants, notava que alguna cosa havia acabat amb ells, cada vegada s'hi sentia més distant i incòmode. La seva pròxima parada seria Lleida, i després, tornaria cap a casa, a decidir el seu futur. Li va comentar a la seva germana a veure quins plans tenia ella... Li va preguntar si creia que ho havia de dir als altres caminants o no... "Què vols fer, tu, germaneta?"
5 comentaris:
Txi tenia els ulls vermells i inflats. No havia pogut dormir, va caminar fins a les runes, runes com ara era el Rodet...No entenia què havia passat. El Rodet era tota la seva vida... tota la història de les germanes Entença, i de cop i volta tot s'havia desmoronat. Estaven enfonsades en un forat negre, i no sabien com sortir-ne.
Txi mirava a Nym... la seva germaneta petita que tan li havia costat trobar. Sort en tenia d'ella. Què farien ara? intentava imaginar-se un futur... però aquest se li feia feixuc, borrós... Se li feia tan difícil pensar en haver de tornar a començar...
Nym se la va quedar mirant i amb la veu entretallada li va preguntar: "Què vols fer, tu germaneta?"
Txi no sabia què fer... però el que sí era segur és que ara no la deixaria sola. Txi l'acompanyaria allà on anés. Així que sí, faria la bossa i tiraria cap a Lleida (destí on esperava trobar-hi vells amics que les poguessin animar), i tot seguit cap a Puigcerdà, vila que les havia unit i fet créixer.
XDDD...
Txiki...no puc sofrir veure't trista...
Tu que ets la meva llum d'inspiració....que m'ajudes a superar-me sense saber-ho...Sàpigues que deixaré Lleida, les meves obligacions com a patriota, les meves amistats, el que faci falta, per ajudar-te a aixecar la botiga; Poso a Deu per testimoni, que tornaràs a tenir una botiga més xula,més gran, més moderna....i podràs seguir sent la teixidora més guapa del món!
Ànims a les dues germanetes.....que la botiga ereu vosaltres, amb la vostra diligència, la vostra gràcia...etc. Les pedres i els mobles es poden substituir.....vosaltres...NO.
Anims; que els que cauen i s'aixequen, són els autèntics indomables.
Quan arribeu a Lleida....parlem.
No vull veure cares de derrota; La vida continua.
Senyors!
sabent akesta mala noticia, no veig opció que tirar directament cap a puigcerdà. Nomes per el sol fet de allargar akesta mala ratxa ke portem alguns.
Trobem a faltar el nostre poble i les coses no han funcionat com esperaven.
Aixi que, cap a caseta. Com diuen: Dulce hogar
Nooo, si us plau, que us esperem a Lleida, amb moltes ganes de veure-vos.
Txiki, Nymnia, com ja us han dit, l'important no era el lloc on es trobava el Rodet de fil, sinó la gent que el feia viur; vosaltres dues.
Segurament serà dificil reconstruir-lo; però molta gent us ajudarà; l'important són les vostres mans que fan tan bona feina, els vostres caps que pensen en els models tan bonics que feu; i els vostres cors, perquè la vostra feina està feta amb amor.
Molta gent ha admirat i admira la roba que heu fet per a na Lulu, a demana meva; i voldriem tornar a veure-vos.
Pau Claramunt
Pau Claramunt, que sàpigues que ets un sol i que tinc moltes ganes de veure't a tu i a la Lulu...
El que vull dir amb el meu post, és que estic rallada i cansada de caminar, però jo vull anar a Lleida. Tenia ganes de retrobar-me amb amics...
Em dona la sensació que ningú m'ha entès. Sí que estic trista i dolguda pel que ha passat, però tots volem anar a lleida crec, almenys hem d'arribar fins allà.
Segueixo el grup... Espero demà poder estar en aquella magnífica vila, perquè en el fons, la destinació, la hem de decidir tots, no!?
Nym
Pd. Sento si algú s'ha sentit malament per el post que he fet, si fa falta el borro, cap problema, però és que no volia pas fer mal a ningú, i la veritat, amb la broma, me nestic fent més a mi...
Publica un comentari a l'entrada